Category: hci

disseny centrat en l’usuari

El Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) és el terme general que s’utilitza per descriure el disseny on l’usuari influeix en el resultat final.

El terme prové del laboratori de recerca del Donald A. Norman a la University of California San Diego (UCSD) i la seva àmplia difusió es va produir després de la publicació del llibre User Centered System Design: New Perspectives on Human-Computer Interaction i es va consolidar amb The Design of Everyday Things que constitueix una fita important de l’àmbit.

El DCU és, al mateix temps, una filosofia i un procés. Una filosofia, una orientació estratègica, que situa a la persona en el centre per tal de desenvolupar un producte adequat a les seves necessitats i requeriments, i és un procés de disseny que es focalitza en els factors cognitius de les persones i com aquests intervenen en les seves interaccions amb els productes.

En tant que procés, el disseny centrat en l’usuari involucra a l’usuari en totes les fases a través de les quals es desenvolupa un producte, des de la seva conceptualització fins a l’avaluació, passant pel seu desenvolupament. L’objectiu del disseny centrat en l’usuari és la creació de productes que els usuaris trobin útils i usables.

 

logging

Les tècniques de logging es basen en la monitorització de l’activitat dels usuaris i consisteixen en recollir i analitzar les dades del registre de la seva activitat en un sistema o lloc web. Normalment, la recollida i processat de les dades es porta a terme mitjançant un sistema automatitzat, que passa desapercebut a l’usuari. Molts cops s’aprofiten els propis fitxers de registre d’activitat del sistema. Tradicionalment, aquests fitxers tenen l’extensió log, i d’aquí agafen el nom aquestes tècniques.

En els llocs web, el processament i anàlisi dels fitxers de log o de registre d’activitat permet conèixer el comportament dels usuaris, les funcionalitats que utilitzen, quant temps destinen a visualitzar planes, quan dura la visita al lloc web i quin és el seu itinerari de navegació. Aquesta informació és molt útil i pot ser utilitzada per modificar i millorar els dissenys i la estructura del lloc web. Per altra banda, tot i conèixer les planes que visiten i les navegacions dels usuaris, des del punt de vista de l’avaluació de la usabilitat aquest mètode presenta l’inconvenient que es desconeix quins són els objectius dels usuaris. Sense conèixer els seus objectius, no es pot saber si accedeixen a una plana per error o perquè així ho desitgen, així com també es desconeix si un determinat itinerari de navegació s’ha realitzat volgudament o perquè l’usuari s’ha perdut. Tot i així, la informació que s’obté amb el logging és de gran utilitat ja que mostra l’activitat real dels usuaris en el lloc web.

El principal avantatge que ofereix el logging és que amb un cost relativament baix, proporciona informació detallada de les accions i navegacions que realment fan els usuaris. És una tècnica molt indicada per conèixer el què, però no proporciona informació del perquè. Així doncs, s’ha de combinar amb d’altres tècniques d’indagació que proporcionin informació dels objectius dels usuaris i les seves motivacions.

 

ambient findability

@book{
author={Peter Morville},
year={2005},
title={Ambient findability},
publisher={O'Reilly},
address={Sebastopol, CA},
pages={188},
note={Peter Morville.; Includes bibliographical references and index.},
isbn={0596007655},
url={http://www.loc.gov/catdir/enhancements/fy0715/2006274801-d.html}
}

 

user centered system design: new perspectives on human-computer interaction

@book{
author = {Donald A. Norman and Stephen W. Draper},
title = {User Centered System Design; New Perspectives on Human-Computer Interaction},
year = {1986},
isbn = {0898597811},
publisher = {Lawrence Erlbaum Associates, Inc.},
address = {Mahwah, NJ, USA},
}

Aquest és el llibre gràcies al qual es va popularitzar el terme “disseny centrat en l’usuari” i és una obra que va marcar una fita en la interacció persona-ordinador. Va ser el resultat del treball del laboratori de recerca Human-Machine Interaction, dirigit per D.A. Norman a l’any 1984, a la University of California San Diego (UCSD).

El llibre està estructurat en 7 seccions formades per 22 capítols de 19 autors diferents. Degut als antecedents del Norman es pot dir que es focalitza en com els sistemes interactius poden ajudar el “treball mental” de les persones, es a dir, té especialment en compte els aspectes psicològics i cognitius de les persones. Es nota que és un llibre “de la seva epoca” no només perque va ser el primer en dir algunes de les coses que ara es donen per suposades en IPO o UCD, sinó també pel llenguatge utilitzat. El llibre posa sobre la taula la necessitat d’explorar i conèixer les necessitats i desitjos dels usuaris i conèixer per a què i com utilitzaran els sistemes a dissenyar.

Tot i ser una obra amb molts autors, cada contribució procura fer referència als altres capítols del llibre i això fa que la seva lectura no sigui un seguit de capítols inconnexos, com passa en altres obres.

Aquest és l’índex:

  • I User Centered System Design
  • II The Interface Experience
  • III Users’ Understandings
  • IV User Activities
  • V Toward a Pragmatics of Human-Machine Communication
  • VI Information Flow
  • VII The Context of Computing
 

making sense of low-level usage data to understand user activities

@inproceedings{1035067,
author = {Karen Renaud and Phil Gray},
title = {Making sense of low-level usage data to understand user activities},
booktitle = {SAICSIT '04: Proceedings of the 2004 annual research conference of the South African institute of computer scientists and information technologists on IT research in developing countries},
year = {2004},
pages = {115--124},
location = {Stellenbosch, Western Cape, South Africa},
publisher = {South African Institute for Computer Scientists and Information Technologists},
address = {, Republic of South Africa},
}

L’article presenta una investigació sobre la experiència d’ús d’un sistema a partir de les dades recollides. El sistema de recollida de dades es basa en un projecte que adreça la qüestió de recollir dades de “baix nivell” i proporcionar-les a investigadors per a que puguin realitzar estudis exploratoris sobre les interaccions dels usuaris.

Els investigadors utilitzen les dades per descobrir patrons o seqüències d’activitat, sense una hipòtesi inicial. És a dir, la pregunta que els investigadors volen respondre no és una hipòtesi preconcebuda sinó que la pregunta pot anar canviant segons s’estudien les dades. Les dades de baix nivell són una font d’informació molt interessant per HCI. Aquestes dades es capturen de tal manera que reflecteixin les interaccions del usuari amb el sistema.

En el projecte que presenta, les dades es refereixen les accions dels usuaris amb el teclat, ratolí i altres dispositius d’entrada. Aquestes dades es poden enriquir amb fotografies, vídeo o captures de pantalla. L’aproximació que és proposa es basa en recollir tantes dades com sigui possible. D’aquesta manera, afirmen, serà possible donar suport a més investigacions. Això és clarament diferent d’altres propostes que recullen dades únicament sobre els events o accions que es consideren rellevants.

L’estudi concret que es descriu a l’article es basa en l’estudi de les interrupcions i l’activitat de l’usuari després d’aquestes interrupcions. Mitjançant aquest estudi es volen entendre les accions que l’usuari realitza per a restablir el context mental després d’una interrupció. Es descriu com s’han recollit les dades, com s’han processat i com s’han interpretat.