La fabricació personal, l’electrònica i el DIY (Do It Yourself) són temes d’actualitat grà cies, entre altres motius, al maquinari lliure com Arduino i a una necessitat de crear noves formes d’interacció. Aquesta temà tica es va tractar en algunes ponències de la JUX d’aquest any 2012 i constitueix una de les lÃnies dels FabLab i de la interacció tangible.ACM Transactions on Computer-Human Interaction (TOCHI), trobem aquest artÃcle:
Crafting technology: Reimagining the processes, materials, and cultures of electronics
En aquest article s’examina la prà ctica construcció de l’electrònica en el context d’altres treballs artesans. Es compara l’experiència de la fabricació d’electrònica amb les experiències de talla, costura i pintura. La investigació es basa en una enquesta a 40 artesans en exercici que estan treballant en cadascuna d’aquestes disciplines. S’utilitza l’enquesta com a base per a la discussió de la integració de l’electrònica amb l’artesania (talla, costura i pintura). A més, es presenten exemples d’art hÃbrid i es discuteixen les formes en què les prà ctiques combinades poden enriquir i diversificar la tecnologia.
L’enginyeria del programari te en compte diferents aspectes del desenvolupament de sistemes com són, per exemple, la planificació, les especificacions del producte, les funcionalitats, la correcció i verificació, la seguretat, l’avaluació i testeig, els terminis del desenvolupament etc. i cada aspecte requereix de tècniques especÃfiques. L’avaluació de la usabilitat va un pas més enllà del testeig i avaluació de sistemes. Durant força temps, la usabilitat s’ha vist com un aspecte i, en ocasions, problema que ha de ser tractat en un moment concret. La usabilitat ha anat guanyant cada cop una major importà ncia i es pot integrar de manera transparent en les principals activitats del procés de desenvolupament: planificació, anà lisi, disseny, avaluació.
Contrà riament al que alguns puguin pensar, la usabilitat no només tracta de l’aparença de la interfÃcie d’usuari sino que la usabilitat s’ocupa de com el sistema interactua amb l’usuari. Aixà doncs, l’avaluació de la usabilitat comprova que el sistema o producte fa allò que ha de fer, però del que s’ocupa principalment es de comprovar si el producte permet als usuaris fer allò que volen o necessiten fer. Es important tenir en compte que les interaccions no es dissenyen només quan es construeix la interfÃcie sinó que es comencen a dissenyar quan es defineix y desenvolupa el sistema.
El procés de disseny centrat en l’usuari aplicat al desenvolupament de programari que inclou l’avaluació de la usabilitat, el coneixement dels usuaris i la recomanació i incorporació de millores també s’anomena ‘enginyeria de la usabilitat’. Es diu que la usabilitat és una enginyeria perquè segueix un procés on es mesura, analitza i compara de manera rigorosa amb dades obtingudes de l’observació i les interaccions dels usuaris. Els enginyers de la usabilitat s’ocupen de la millora tant de la usabilitat de les interfÃcies d’usuari com de la experiència dels usuaris amb els productes software.
Un article, una mica antic, pero que sumaritza de manera clara la relació entre usabilitat i enginyeria del programari és “Usability basics for software developers “.
@article{
@article{
En aquest article es presenta un mètode per avaluar la usabilitat d’aplicacions d’e-learning, basat en qüestionaris. El mètode es focalitza no només en els aspectes cognitius sinó també en aspectes afectius que poden influir la usabilitat del e-learning. L’entorn conceptual del treball combina la usabilitat web i el disseny instruccional, relacionant-los amb amb la dimensió afectiva de l’aprenentatge. El mètode presentat consisteix bà sicament en un questionari que persegueix l’objectiu de mesurar la percepció dels usuaris de la usabilitat de l’e-learning i la dimensió afectiva relacionada, en aquest cas, la motivació per aprendre. La recerca es focalitza en l’avaluació de la usabilitat d’aplicacions d’e-learning asÃncrones amb usuaris adults. Es presenten dos pilots on s’ha utilitzat el qüestionari i una secció sencera per justificar la validesa del mètode.
Human-Computer Interaction no és el primer llibre sobre Interacció Persona-Ordinador però sà va ser el primer llibre de text amb una clara intenció pedagògica en l’à rea. El text va tenir molt impacte i molts cursos i assignatures el van agafar com a referència, com per exemple l’assignatura Interacció Humana amb els Ordinadors de la UOC . Tot i tenir els seus anys el text aguanta molt be el pas del temps i transmet els conceptes bà sics de manera rigorosa i ordenada. El llibre combina els conceptes teòrics amb entrevistes a autors i professionals de gran rellevà ncia en l’à rea.
@book{
Posts navigation