Wired publicà un article “IPad Gets The University Treatment This Fall” on esmenta que aquesta tardor serà la prova de foc del iPad en el context educatiu i concretament en el context universitari. L’article es breu però presenta una llista de les institucions educatives que han anunciat que portaran a terme algun tipus d’iniciativa.
Per suposat, la llista és US-cèntrica i, per tant, falten les universitats de la resta del mon que també utilitzaran el dispositiu aquest proper curs com, per exemple, la UOC.
M’agrada el comentari final en relació a l’accessibilitat de l’iPad.
@article{
title={{Developing a Usability Evaluation Method for e-Learning Applications: Beyond Functional Usability}},
author={Zaharias, P. and Poylymenakou, A.},
journal={International Journal of Human-Computer Interaction},
volume={25},
number={1},
pages={75--98},
year={2009},
publisher={Taylor \& Francis}
}
En aquest article es presenta un mètode per avaluar la usabilitat d’aplicacions d’e-learning, basat en qüestionaris. El mètode es focalitza no només en els aspectes cognitius sinó també en aspectes afectius que poden influir la usabilitat del e-learning. L’entorn conceptual del treball combina la usabilitat web i el disseny instruccional, relacionant-los amb amb la dimensió afectiva de l’aprenentatge. El mètode presentat consisteix bà sicament en un questionari que persegueix l’objectiu de mesurar la percepció dels usuaris de la usabilitat de l’e-learning i la dimensió afectiva relacionada, en aquest cas, la motivació per aprendre. La recerca es focalitza en l’avaluació de la usabilitat d’aplicacions d’e-learning asÃncrones amb usuaris adults. Es presenten dos pilots on s’ha utilitzat el qüestionari i una secció sencera per justificar la validesa del mètode.
Les especificacions i està ndards educatius parteixen de diverses iniciatives i institucions i els que han obtingut més rellevà ncia es presenten a continuació:
- El World Wide Web Consortium o W3C és el principal organisme internacional pels està ndards a la web. Es va crear per assegurar que hi hagi compatibilitat i acord en el desenvolupament i adopció d’està ndards per la web. Tot i que no estableix està ndards pròpiament educatius, el W3C ha jugat i juga un paper clau en la definició d’especificacions per a els continguts i la interactivitat a la web i per aquest motiu l’e-learning se’n veu afectat i beneficiat. Moltes tecnologies aplicades l’aprenentatge es basen al mateix temps en tecnologies basades en les especificacions del W3C.
- IMS (Instructional Management System) Global Learning Consortium és un consorci format per més de 200 institucions educatives, fabricants i organitzacions que proposa una arquitectura completa per l’aprenentatge en lÃnia basada en l’interoperabilitat. Aquesta arquitectura incorpora interfÃcies per metadades independents de la plataforma, continguts agregats, serveis de gestió, perfils d’usuari i serveis externs. Les especificacions proposades per IMS afavoreixen la interoperabilitat tant a nivell de continguts com de plataformes i fan possible que sistemes diferents puguin funcionar plegats. També proposen especificacions per a fer seguiment del progrés dels estudiants, generar informes de la seva activitat i poder intercanviar la seva informació entre diferents sistemes administratius. Cal tenir en compte que les especificacions proposades pel IMS encara no han esdevingut està ndards però han tingut una gran acceptació a la indústria. És destacable Learning Design per ser el primer està ndard orientat a la descripció del procés d’aprenentatge, incloent-hi aspectes de personalització.
- El Learning Technology Standards Comittee del IEEE (IEEE LTSC) és el comitè del IEEE que s’encarrega de desenvolupar els està ndards educatius acreditats. El IEEE LTSC és qui finalment transforma en està ndards de iure les especificacions proposades per altres consorcis com IMS o ADL. Els à mbits que treballa inclou metadades per objectes d’aprenentatge, perfils d’estudiants, seqüenciació de continguts, definició de competències, i localització i empaquetament de continguts. Un dels està ndards més importants definit pel IEEE LTSC és el Learning Object Metadata (LOM). LOM és un model de dades per descriure objectes d’aprenentatge i altres recursos digitals per l’aprenentatge amb l’objectiu d’afavorir la seva reusabilitat i interoperabilitat.
- Advanced Distributed Learning Iniciative (ADL) és una organització que estableix col·laboracions entre les institucions educatives, el govern i la indústria per aixà avançar en l’aprenentatge basat en la tecnologia. ADL va proposar Sharable Content Object Reference Model (SCORM), un model de referència que defineix un model de continguts per l’aprenentatge basat en la web. SCORM incorpora les especificacions de IMS i permet la interoperabilitat entre sistemes de diferents fabricants. SCORM també defineix com s’han d’empaquetar continguts i defineix el concepte de seqüenciació, que fa referència a les regles que especifiquen l’ordre en com els continguts es presenten als estudiants.
- Open Knowledge Inititative (OKI) proposa especificacions que descriuen cóm els components d’un entorn es poden comunicar entre ells i amb altres sistemes. Les especificacions OKI afavoreixen l’interoperabilitat i integració de sistemes i defineixen les bases per una arquitectura orientada al servei (Service Oriented Architecture, SOA). El model d’arquitectura proposat per OKI es basa en la separació, jerarquització i ocultació per capes i aixà aconseguir una integració senzilla i una major interoperabilitat. Un dels aspectes claus dels objectes d’aprenentatge és la interoperabilitat i per això les especificacions OKI són de gran importà ncia a l’e-learning. OKI, juntament amb altres institucions ha promogut el projecte Sakai que consisteix en el desenvolupament d’un entorn col·laboratiu i d’aprenentatge que fa servir les especificacions OKI i, per tant, ofereix un alt grau d’integració i interoperabilitat que fa possible utilitzar-lo i adaptar-lo per necessitats grans o petites i permet afegir o canviar components amb molta facilitat. Un aspecte important de Sakai és que utilitza una llicència de codi obert anomenada Educational Community License, el que assegura les quatre llibertats del programari lliure: llibertat d’execució dels programes sense limitacions, llibertat d’adaptar els programes a les pròpies necessitats, llibertat de distribuir els programes sense restriccions, llibertat per a fer millores dels programes i publicar-les.
Hi ha altres organismes i institucions que promouen els està ndards en general i, per tant, l’e-learning també se’n veu beneficiat. La ISO, per exemple, promou està ndards com el MPEG-7 i el MPEG-21 amb grans implicacions al mon de l’e-learning donat que permeten un salt qualitatiu en els continguts basats en vÃdeo i multimèdia ja que permeten la descripció formal del seu contingut.
Els està ndards tenen una gran importà ncia en la tecnologia i per aquest motiu han esdevingut de gran importà ncia a l’e-learning. Tant els continguts com les plataformes educatives, al tractar-se de sistemes tecnològics, es beneficien fortament de l’ús d’està ndards. Els està ndards són, segons la ISO, acords documentats que contenen les especificacions tècniques o altres criteris precisos per a ser utilitzats com a regles, pautes, o definicions de caracterÃstiques per a assegurar que les matèries, els productes, els processos i els serveis siguin convenients per al seu propòsit. Es poden diferenciar dues tipologies d’està ndards, els està ndards acreditats o de iure i els que s’anomenen està ndards de facto.
L’adopció d’està ndards afavoreix el desplegament i progrés de les à rees on la tecnologia juga un paper important, com per exemple ha passat amb Internet i els està ndards definits pel W3C. És interessant destacar la diferència entre està ndard i especificació donat que es tracta d’un aspecte que genera confusió, ja que molts està ndards, abans de ser-ho, han estat especificacions. Una especificació és també un acord documentat però que encara no han estat aprovats o acreditats per una organització d’està ndards.
Per desenvolupar un sistema d’e-learning es necessà ria la intervenció de diferents equips que principalment són: docent, producció tecnològica, producció de continguts, administració tecnològica i gestió docent, sense oblidar als estudiants. En un entorn interdisciplinari, l’existència i s d’està ndards aporta llum, claredat i perspectiva en els diferents aspectes a treballar i consensuar. Molts cops, l’està ndard esdevé un document de consens i el resultat de la eflexió d’un conjunt d’experts en les diferents disciplines implicades. Els està ndards ecnològics afavoreixen la compatibilitat i la usabilitat dels productes d’e-learning.
Els està ndards educatius tenen els seus orÃgens allà cap als anys vuitanta amb les primeres aplicacions de la tecnologia a l’aprenentatge, el que es va anomenar Computer Based Instruction , però és a finals de la dècada dels anys noranta quan es omencen a definir els està ndards que actualment estan en ús i que aporten valor a les lataformes d’e-learning. La primera especificació per a un sistema d’e-learning va ser la CMI (Computer Managed Instruction) desenvolupada per la AICC (Aviation Industry BT Commitee).
Avantatges i beneficis
Els està ndards d’e-learning permeten i ofereixen un conjunt d’avantatges i beneficis importants: llibertat d’elecció, escalabilitat del sistema, portabilitat dels materials didà ctics, reutilització dels materials i la no dependència d’un únic proveïdor. És important reflexionar sobre la diferència dels sistemes d’e-learning basats en està ndards i els sistemes anomenats propietaris. Un sistema basat en està ndards permet la modularitat de les seves parts i que un entorn incorpori mòduls de diferents sistemes amb completa compatibilitat en l’intercanvi d’informació i protocols entre ells. Per tant, els està ndards garanteixen la escalabilitat del sistema, és a dir, que el sistema pugui estar composat de diferents mòduls independents que poden créixer amb les necessitats del sistema. Això permet modificar o actualitzar diferents parts del sistema sense haver de canviar-lo en la seva totalitat. En relació als continguts educatius i als materials didà ctics, els està ndards permeten la portabilitat dels mateixos continguts entre diferents plataformes que utilitzin el mateix està ndard, i per tant la seva reutilització. A més, utilitzar està ndards en els sistemes d’e-learning significa que les seves tres dimensions estan ben descrites. La escalabilitat i la descripció semà ntica d’aquests sistemes afavoreix la incorporació d’aspectes de personalització i adaptació del procés d’aprenentatge a les particularitats dels estudiants.