singlot

Les especificacions i estàndards educatius parteixen de diverses iniciatives i institucions i els que han obtingut més rellevància es presenten a continuació:

• El World Wide Web Consortium o W3C és el principal organisme internacional pels estàndards a la web. Es va crear per assegurar que hi hagi compatibilitat i acord en el desenvolupament i adopció d’estàndards per la web. Tot i que no estableix estàndards pròpiament educatius, el W3C ha jugat i juga un paper clau en la definició d’especificacions per a els continguts i la interactivitat a la web i per aquest motiu l’e-learning se’n veu afectat i beneficiat. Moltes tecnologies aplicades  l’aprenentatge es basen al mateix temps en tecnologies basades en les especificacions del W3C.
• IMS (Instructional Management System) Global Learning Consortium és un consorci format per més de 200 institucions educatives, fabricants i organitzacions que proposa una arquitectura completa per l’aprenentatge en línia basada en l’interoperabilitat. Aquesta arquitectura incorpora interfícies per metadades independents de la plataforma, continguts agregats, serveis de gestió, perfils d’usuari i serveis externs. Les especificacions proposades per IMS afavoreixen la interoperabilitat tant a nivell de continguts com de plataformes i fan possible que sistemes diferents puguin funcionar plegats. També proposen especificacions per a fer seguiment del progrés dels estudiants, generar informes de la seva activitat i poder intercanviar la seva informació entre diferents sistemes administratius. Cal tenir en compte que les especificacions proposades pel IMS encara no han esdevingut estàndards però han tingut una gran acceptació a la indústria. És destacable Learning Design per ser el primer estàndard orientat a la descripció del procés d’aprenentatge, incloent-hi aspectes de personalització.
• El Learning Technology Standards Comittee del IEEE (IEEE LTSC) és el comitè del IEEE que s’encarrega de desenvolupar els estàndards educatius acreditats. El IEEE LTSC és qui finalment transforma en estàndards de iure les especificacions proposades per altres consorcis com IMS o ADL. Els àmbits que treballa inclou metadades per objectes d’aprenentatge, perfils d’estudiants, seqüenciació de continguts, definició de competències, i localització i empaquetament de continguts. Un dels estàndards més importants definit pel IEEE LTSC és el Learning Object Metadata (LOM). LOM és un model de dades per descriure objectes d’aprenentatge i altres recursos digitals per l’aprenentatge amb l’objectiu d’afavorir la seva reusabilitat i interoperabilitat.
• Advanced Distributed Learning Iniciative (ADL) és una organització que estableix col·laboracions entre les institucions educatives, el govern i la indústria per així avançar en l’aprenentatge basat en la tecnologia. ADL va proposar Sharable Content Object Reference Model (SCORM), un model de referència que defineix un model de continguts per l’aprenentatge basat en la web. SCORM incorpora les especificacions de IMS i permet la interoperabilitat entre sistemes de diferents fabricants. SCORM també defineix com s’han d’empaquetar continguts i defineix el concepte de seqüenciació, que fa referència a les regles que especifiquen l’ordre en com els continguts es presenten als estudiants.
• Open Knowledge Inititative (OKI) proposa especificacions que descriuen cóm els components d’un entorn es poden comunicar entre ells i amb altres sistemes. Les especificacions OKI afavoreixen l’interoperabilitat i integració de sistemes i defineixen les bases per una arquitectura orientada al servei (Service Oriented Architecture, SOA). El model d’arquitectura proposat per OKI es basa en la separació, jerarquització i ocultació per capes i així aconseguir una integració senzilla i una major interoperabilitat. Un dels aspectes claus dels objectes d’aprenentatge és la interoperabilitat i per això les especificacions OKI són de gran importància a l’e-learning. OKI, juntament amb altres institucions ha promogut el projecte Sakai que consisteix en el desenvolupament d’un entorn col·laboratiu i d’aprenentatge que fa servir les especificacions OKI i, per tant, ofereix un alt grau d’integració i interoperabilitat que fa possible utilitzar-lo i adaptar-lo per necessitats grans o petites i permet afegir o canviar components amb molta facilitat. Un aspecte important de Sakai és que utilitza una llicència de codi obert anomenada Educational Community License, el que assegura les quatre llibertats del programari lliure: llibertat d’execució dels programes sense limitacions, llibertat d’adaptar els programes a les pròpies necessitats, llibertat de distribuir els programes sense restriccions, llibertat per a fer millores dels programes i publicar-les.

Hi ha altres organismes i institucions que promouen els estàndards en general i, per tant, l’e-learning també se’n veu beneficiat. La ISO, per exemple, promou estàndards com el MPEG-7 i el MPEG-21 amb grans implicacions al mon de l’e-learning donat que permeten un salt qualitatiu en els continguts basats en vídeo i multimèdia ja que permeten la descripció formal del seu contingut.