Els està ndards tenen una gran importà ncia en la tecnologia i per aquest motiu han esdevingut de gran importà ncia a l’e-learning. Tant els continguts com les plataformes educatives, al tractar-se de sistemes tecnològics, es beneficien fortament de l’ús d’està ndards. Els està ndards són, segons la ISO, acords documentats que contenen les especificacions tècniques o altres criteris precisos per a ser utilitzats com a regles, pautes, o definicions de caracterÃstiques per a assegurar que les matèries, els productes, els processos i els serveis siguin convenients per al seu propòsit. Es poden diferenciar dues tipologies d’està ndards, els està ndards acreditats o de iure i els que s’anomenen està ndards de facto.
L’adopció d’està ndards afavoreix el desplegament i progrés de les à rees on la tecnologia juga un paper important, com per exemple ha passat amb Internet i els està ndards definits pel W3C. És interessant destacar la diferència entre està ndard i especificació donat que es tracta d’un aspecte que genera confusió, ja que molts està ndards, abans de ser-ho, han estat especificacions. Una especificació és també un acord documentat però que encara no han estat aprovats o acreditats per una organització d’està ndards.
Per desenvolupar un sistema d’e-learning es necessà ria la intervenció de diferents equips que principalment són: docent, producció tecnològica, producció de continguts, administració tecnològica i gestió docent, sense oblidar als estudiants. En un entorn interdisciplinari, l’existència i s d’està ndards aporta llum, claredat i perspectiva en els diferents aspectes a treballar i consensuar. Molts cops, l’està ndard esdevé un document de consens i el resultat de la eflexió d’un conjunt d’experts en les diferents disciplines implicades. Els està ndards ecnològics afavoreixen la compatibilitat i la usabilitat dels productes d’e-learning.
Els està ndards educatius tenen els seus orÃgens allà cap als anys vuitanta amb les primeres aplicacions de la tecnologia a l’aprenentatge, el que es va anomenar Computer Based Instruction , però és a finals de la dècada dels anys noranta quan es omencen a definir els està ndards que actualment estan en ús i que aporten valor a les lataformes d’e-learning. La primera especificació per a un sistema d’e-learning va ser la CMI (Computer Managed Instruction) desenvolupada per la AICC (Aviation Industry BT Commitee).
Avantatges i beneficis
Els està ndards d’e-learning permeten i ofereixen un conjunt d’avantatges i beneficis importants: llibertat d’elecció, escalabilitat del sistema, portabilitat dels materials didà ctics, reutilització dels materials i la no dependència d’un únic proveïdor. És important reflexionar sobre la diferència dels sistemes d’e-learning basats en està ndards i els sistemes anomenats propietaris. Un sistema basat en està ndards permet la modularitat de les seves parts i que un entorn incorpori mòduls de diferents sistemes amb completa compatibilitat en l’intercanvi d’informació i protocols entre ells. Per tant, els està ndards garanteixen la escalabilitat del sistema, és a dir, que el sistema pugui estar composat de diferents mòduls independents que poden créixer amb les necessitats del sistema. Això permet modificar o actualitzar diferents parts del sistema sense haver de canviar-lo en la seva totalitat. En relació als continguts educatius i als materials didà ctics, els està ndards permeten la portabilitat dels mateixos continguts entre diferents plataformes que utilitzin el mateix està ndard, i per tant la seva reutilització. A més, utilitzar està ndards en els sistemes d’e-learning significa que les seves tres dimensions estan ben descrites. La escalabilitat i la descripció semà ntica d’aquests sistemes afavoreix la incorporació d’aspectes de personalització i adaptació del procés d’aprenentatge a les particularitats dels estudiants.