Les tècniques de logging es basen en la monitorització de l’activitat dels usuaris i consisteixen en recollir i analitzar les dades del registre de la seva activitat en un sistema o lloc web. Normalment, la recollida i processat de les dades es porta a terme mitjançant un sistema automatitzat, que passa desapercebut a l’usuari. Molts cops s’aprofiten els propis fitxers de registre d’activitat del sistema. Tradicionalment, aquests fitxers tenen l’extensió log, i d’aquà agafen el nom aquestes tècniques.
En els llocs web, el processament i anà lisi dels fitxers de log o de registre d’activitat permet conèixer el comportament dels usuaris, les funcionalitats que utilitzen, quant temps destinen a visualitzar planes, quan dura la visita al lloc web i quin és el seu itinerari de navegació. Aquesta informació és molt útil i pot ser utilitzada per modificar i millorar els dissenys i la estructura del lloc web. Per altra banda, tot i conèixer les planes que visiten i les navegacions dels usuaris, des del punt de vista de l’avaluació de la usabilitat aquest mètode presenta l’inconvenient que es desconeix quins són els objectius dels usuaris. Sense conèixer els seus objectius, no es pot saber si accedeixen a una plana per error o perquè aixà ho desitgen, aixà com també es desconeix si un determinat itinerari de navegació s’ha realitzat volgudament o perquè l’usuari s’ha perdut. Tot i aixÃ, la informació que s’obté amb el logging és de gran utilitat ja que mostra l’activitat real dels usuaris en el lloc web.
El principal avantatge que ofereix el logging és que amb un cost relativament baix, proporciona informació detallada de les accions i navegacions que realment fan els usuaris. És una tècnica molt indicada per conèixer el què, però no proporciona informació del perquè. Aixà doncs, s’ha de combinar amb d’altres tècniques d’indagació que proporcionin informació dels objectius dels usuaris i les seves motivacions.
