El està ndard ISO 13407 Human-centred design process for interactive systems estableix una base comú pel disseny centrat en l’usuari i és una guia per incorporar-lo en el cicle de vida del desenvolupament d’aplicacions interactives i aixà obtenir productes millors i més usables.
Proposa un procés genèric per incloure les activitats centrades en les persones mitjançant un cicle de vida de desenvolupament i sense recollir tècniques o mètodes concrets.
L’està ndard proposa quatre principis bà sics pel disseny centrat en les persones:
Involucrar activament als usuaris i entendre els requisits dels usuaris i de les tasques a realitzar.
Una correspondència adequada entre les funcionalitats que proporciona la tecnologia i els usuaris
Iteració de solucions de disseny
Disseny pluridisciplinar
El principal cicle de treball del procés es està constituït per quatre activitats a realitzar (tal i com es mostra a la figura). Aquestes activitats són:
Especificació del context d’ús. Identificació de les persones que utilitzaran el producte, per a què el faran anar i sota quines condicions l’utilitzaran, és a dir, en quin context i on el faran servir.
Especificació de requeriments. Identificació de les necessitats i objectius dels usuaris, aixà com els requeriments d’ús del producte.
Creació i desenvolupament de solucions de disseny. A partir de la informació recollida a les dues etapes anteriors es porten a terme els dissenys. Depenent de cada cas, aquesta activitat es pot descompondre en diferents subetapes.
Avaluació dels dissenys. Aquesta és una de les parts més importants del procés, on els dissenys realitzats s’avaluen tenint en compte les persones que els hauran d’utilitzar, els requeriments i el context d’ús. L’avaluació pot incloure diferents activitats, on intervenen tant experts com usuaris.
El Disseny Centrat en l’Usuari (DCU) és el terme general que s’utilitza per descriure el disseny on l’usuari influeix en el resultat final.
El terme prové del laboratori de recerca del Donald A. Norman a la University of California San Diego (UCSD) i la seva à mplia difusió es va produir després de la publicació del llibre User Centered System Design: New Perspectives on Human-Computer Interaction i es va consolidar amb The Design of Everyday Things que constitueix una fita important de l’à mbit.
El DCU és, al mateix temps, una filosofia i un procés. Una filosofia, una orientació estratègica, que situa a la persona en el centre per tal de desenvolupar un producte adequat a les seves necessitats i requeriments, i és un procés de disseny que es focalitza en els factors cognitius de les persones i com aquests intervenen en les seves interaccions amb els productes.
En tant que procés, el disseny centrat en l’usuari involucra a l’usuari en totes les fases a través de les quals es desenvolupa un producte, des de la seva conceptualització fins a l’avaluació, passant pel seu desenvolupament. L’objectiu del disseny centrat en l’usuari és la creació de productes que els usuaris trobin útils i usables.
Les tècniques de logging es basen en la monitorització de l’activitat dels usuaris i consisteixen en recollir i analitzar les dades del registre de la seva activitat en un sistema o lloc web. Normalment, la recollida i processat de les dades es porta a terme mitjançant un sistema automatitzat, que passa desapercebut a l’usuari. Molts cops s’aprofiten els propis fitxers de registre d’activitat del sistema. Tradicionalment, aquests fitxers tenen l’extensió log, i d’aquà agafen el nom aquestes tècniques.
En els llocs web, el processament i anà lisi dels fitxers de log o de registre d’activitat permet conèixer el comportament dels usuaris, les funcionalitats que utilitzen, quant temps destinen a visualitzar planes, quan dura la visita al lloc web i quin és el seu itinerari de navegació. Aquesta informació és molt útil i pot ser utilitzada per modificar i millorar els dissenys i la estructura del lloc web. Per altra banda, tot i conèixer les planes que visiten i les navegacions dels usuaris, des del punt de vista de l’avaluació de la usabilitat aquest mètode presenta l’inconvenient que es desconeix quins són els objectius dels usuaris. Sense conèixer els seus objectius, no es pot saber si accedeixen a una plana per error o perquè aixà ho desitgen, aixà com també es desconeix si un determinat itinerari de navegació s’ha realitzat volgudament o perquè l’usuari s’ha perdut. Tot i aixÃ, la informació que s’obté amb el logging és de gran utilitat ja que mostra l’activitat real dels usuaris en el lloc web.
El principal avantatge que ofereix el logging és que amb un cost relativament baix, proporciona informació detallada de les accions i navegacions que realment fan els usuaris. És una tècnica molt indicada per conèixer el què, però no proporciona informació del perquè. Aixà doncs, s’ha de combinar amb d’altres tècniques d’indagació que proporcionin informació dels objectius dels usuaris i les seves motivacions.
Personomies are digital manifestations of an individual. Personomies combine identity (who you are), activity (what you do) and sociality (who you know).
They include emails, contacts, blog posts, comments, purchases, page views, forms filled, bookmarks, ads clicked, chats, feeds subscribed and more. All these bits of data that can be tracked back to me belong in my personomy. Your long trail is your personomy.
http://personomies.com/what-are-personomies
L’e-learning és una nova tendència de l’educació que emergeix de la societat de la informació i fa referència a la interrelació de la tecnologia i l’aprenentatge, i suposa una transformació cultural del que és i significa l’experiència en un entorn educatiu.
L’adaptació del procés d’aprenentatge (ritme, eines i continguts) a les necessitats dels estudiants i la desaparició de les barreres geogrà fiques i horà ries, són aspectes intrÃnsecament lligats al e-learning i representen dues de les seves caracterÃstiques principals.
El terme e-learning s’utilitza de manera indistinta en diferents contexts i per designar diferents aproximacions a la interrelació entre tecnologia i aprenentatge. Es per aquest motiu que es fa difÃcil trobar una definició à mpliament acceptada i consensuada, i a més, moltes de les definicions es presenten esbiaixades o bé cap a la tecnologia o bé cap a l’educació. Per altra banda, hi ha altres termes que s’utilitzen en lloc de e-learning per fer referència al mateix concepte, alguns d’aquests termes són, Web-Based Learning, Distributed Learning o Technology Enhanced Learning.
La American Society for Training & Development defineix e-learning com tot allò distribuït, presentat i facilitat mitjançant la tecnologia, amb la intenció de l’aprenentatge. Per la seva banda, Cisco Systems defineix l’e-learning com l’aprenentatge basat en Internet que inclou la distribució i lliurament de continguts, el desenvolupament de cursos, i la gestió de l’aprenentatge i de la xarxa formada per la comunitat educativa.
Posts navigation