Category: e-learning

sistemes d’e-learning: persones, lms i lcms

Els sistemes d’e-learning es poden conceptualitzar en un model format per tres components o dimensions:

  • les persones (estudiants, professors, administradors, dissenyadors)
  • l’entorn (el sistema de gestió, interfície i base de dades)
  • els continguts

Les tres dimensions es veuen fortament afectades per la tecnologia. L’entorn i els continguts es basen en eines tecnològiques per al seu funcionament. Les persones perquè la utilitzen (i molts cops la pateixen) per accedir a l’entorn i als continguts educatius.

El sistema de gestió, interfície i base de dades constitueix el que s’anomena Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA) o també Learning Management Systems (LMS). Els LMS centralitzen i simplifiquen la gestió de la oferta formativa de les persones vinculades. Ofereixen un entorn virtual que inclouen eines relacionades amb la comunicació i col·laboració entre els seus usuaris.

Els continguts educatius en format digital es gestionen amb el que s’anomena Learning Content Management Systems (LCMS). El seu objectiu és permetre la creació, emmagatzemament, gestió i manteniment dels continguts educatius. Els LCMS involucren a autors, dissenyadors (gràfics, instruccionals, d’interfícies i d’interacció), tecnòlegs i administradors. Es recomana que els continguts educatius s’estructurin mitjançant els anomenats Objectes d’Aprenentatge (OA), en anglés Learning Objects (LO).

Les persones constitueixen dimensió més important dels sistemes d’e-learning ja que són les que els utilitzen. El coneixement sobre els usuaris es clau per dissenyar un entorn virtual d’aprenentatge i uns continguts educatius útils i que afavoreixin l’aprenentatge.

Dos articles interessants sobre les diferencies i relacions entre els LMS i LCMS són:

 

usability of e-learning tools

@inproceedings{989873,
author = {C. Ardito and M. De Marsico and R. Lanzilotti and S. Levialdi and T. Roselli and V. Rossano and M. Tersigni},
title = {Usability of E-learning tools},
booktitle = {AVI '04: Proceedings of the working conference on Advanced visual interfaces},
year = {2004},
isbn = {1-58113-867-9},
pages = {80--84},
location = {Gallipoli, Italy},
doi = {http://doi.acm.org/10.1145/989863.989873},
publisher = {ACM Press},
address = {New York, NY, USA},
}

En el context del e-learning, a més de les guies i recomanacions del Disseny Centrat en l’Usuari (UCD), es necessiten mètodes de Disseny Centrat en l’Estudiant (LCD) per fer que els nous entorns d’aprenentatge siguin accessibles d’una manera educativament productiva. Tenint en compte l’escenari propi de la educació en línia, els mètodes clàssics d’avaluació poden no acabar de tenir en compte els atributs d’usabilitat específics del e-learning. L’article tracta de fer un esforç per classificar i integrar aquests atributs d’una manera sistemàtica tant pel que fa referència al disseny i a l’avaluació. Els autors adapten el SUE (Systematic Usability Evaluation) presentat en un treball previ, al e-learning. El SUE va ser desenvolupat per l’avaluació de hipermèdia i utilitza patrons d’avaluació anomenats AT (Abstract Tasks) per guiar l’activitat de l’avaluador.

SUE és una metodologia per l’avaluació de la usabilitat, basada en tècniques d’inspecció. SUE tracta d’evitar la subjectivitat pròpia de l’avaluació heurística i la obtenció de resultats diferents depenent de l’avaluador. La metodologia es basa en identificar les diferents dimensions d’anàlisi segons l’aplicació o el sistema que es vol estudiar. Per cada dimensió, s’estableixen criteris específics basats en principis generals de la usabilitat. A partir de la experiència dels usuaris i dels experts, s’associen regles a aquests criteris específics. Per tal de guiar l’activitat de l’avaluador, la inspecció es basa en patrons d’avaluació, anomenats Abstract Tasks. Les AT descriuen amb cert nivell de precisió quins elements de l’aplicació cal buscar i les accions que l’avaluador ha de realitzar per avaluar aquests elements. El grau de detall de les AT fa que fins i tot els avaluadors amb poca experiència o sense coneixement del domini d’aplicació, puguin generar resultats precisos.

Els autors no presenten les Abstract Tasks generades pel domini del e-learning sinó que presenten una experiència pilot d’avaluació d’un sistema d’e-learning (entorn i continguts). Sí es presenta un conjunt d’atributs d’usabilitat identificats a partir del pilot.

 

e-learning

L’e-learning és una nova tendència de l’educació que emergeix de la societat de la informació i fa referència a la interrelació de la tecnologia i l’aprenentatge, i suposa una transformació cultural del que és i significa l’experiència en un entorn educatiu.

L’adaptació del procés d’aprenentatge (ritme, eines i continguts) a les necessitats dels estudiants i la desaparició de les barreres geogràfiques i horàries, són aspectes intrínsecament lligats al e-learning i representen dues de les seves característiques principals.

El terme e-learning s’utilitza de manera indistinta en diferents contexts i per designar diferents aproximacions a la interrelació entre tecnologia i aprenentatge. Es per aquest motiu que es fa difícil trobar una definició àmpliament acceptada i consensuada, i a més, moltes de les definicions es presenten esbiaixades o bé cap a la tecnologia o bé cap a l’educació. Per altra banda, hi ha altres termes que s’utilitzen en lloc de e-learning per fer referència al mateix concepte, alguns d’aquests termes són, Web-Based Learning, Distributed Learning o Technology Enhanced Learning.

La American Society for Training & Development defineix e-learning com tot allò distribuït, presentat i facilitat mitjançant la tecnologia, amb la intenció de l’aprenentatge. Per la seva banda, Cisco Systems defineix l’e-learning com l’aprenentatge basat en Internet que inclou la distribució i lliurament de continguts, el desenvolupament de cursos, i la gestió de l’aprenentatge i de la xarxa formada per la comunitat educativa.