Category: hci

usability of e-learning tools

@inproceedings{989873,
author = {C. Ardito and M. De Marsico and R. Lanzilotti and S. Levialdi and T. Roselli and V. Rossano and M. Tersigni},
title = {Usability of E-learning tools},
booktitle = {AVI '04: Proceedings of the working conference on Advanced visual interfaces},
year = {2004},
isbn = {1-58113-867-9},
pages = {80--84},
location = {Gallipoli, Italy},
doi = {http://doi.acm.org/10.1145/989863.989873},
publisher = {ACM Press},
address = {New York, NY, USA},
}

En el context del e-learning, a més de les guies i recomanacions del Disseny Centrat en l’Usuari (UCD), es necessiten mètodes de Disseny Centrat en l’Estudiant (LCD) per fer que els nous entorns d’aprenentatge siguin accessibles d’una manera educativament productiva. Tenint en compte l’escenari propi de la educació en línia, els mètodes clàssics d’avaluació poden no acabar de tenir en compte els atributs d’usabilitat específics del e-learning. L’article tracta de fer un esforç per classificar i integrar aquests atributs d’una manera sistemàtica tant pel que fa referència al disseny i a l’avaluació. Els autors adapten el SUE (Systematic Usability Evaluation) presentat en un treball previ, al e-learning. El SUE va ser desenvolupat per l’avaluació de hipermèdia i utilitza patrons d’avaluació anomenats AT (Abstract Tasks) per guiar l’activitat de l’avaluador.

SUE és una metodologia per l’avaluació de la usabilitat, basada en tècniques d’inspecció. SUE tracta d’evitar la subjectivitat pròpia de l’avaluació heurística i la obtenció de resultats diferents depenent de l’avaluador. La metodologia es basa en identificar les diferents dimensions d’anàlisi segons l’aplicació o el sistema que es vol estudiar. Per cada dimensió, s’estableixen criteris específics basats en principis generals de la usabilitat. A partir de la experiència dels usuaris i dels experts, s’associen regles a aquests criteris específics. Per tal de guiar l’activitat de l’avaluador, la inspecció es basa en patrons d’avaluació, anomenats Abstract Tasks. Les AT descriuen amb cert nivell de precisió quins elements de l’aplicació cal buscar i les accions que l’avaluador ha de realitzar per avaluar aquests elements. El grau de detall de les AT fa que fins i tot els avaluadors amb poca experiència o sense coneixement del domini d’aplicació, puguin generar resultats precisos.

Els autors no presenten les Abstract Tasks generades pel domini del e-learning sinó que presenten una experiència pilot d’avaluació d’un sistema d’e-learning (entorn i continguts). Sí es presenta un conjunt d’atributs d’usabilitat identificats a partir del pilot.

 

designing computers for people

Computers and related devices have to be designed with an understanding that people with specific task in mind will want to use them in a way that is seamless with respect to their everyday work. To do this, those who design these systems need tho know how to think in therms of the eventual users’ tasks and how to traslate that knowledge into an executable system. But there is a problem with trying to teach the notion of designing computers for people. All designers are people and, most probably, they are users as well. Isn’t it therefore intuitive to design for the user? Why does it need to be taugh when we all know what a good interface looks like?

The interface is not something taht can be plugged in at the last minute; its design should be developed integrally with the rest of the system. It should not just present a ‘pretty face’, but should support the tasks that people actually want to do, and forgive the careless mistakes. We therefore need to consider how HCI fints into the design process.

From the Introduction to Human-Computer Interaction book, by Alan Dix (et al.).

In think it’s a very good summary of the philosophy behind HCI and UI design. I like the idea that designers are also users but they don’t design for themselves.


@book{
author={Alan Dix},
year={1998},
title={Human-computer interaction},
publisher={Prentice Hall Europe},
address={London},
pages={638},
note={Alan Dix ... [et al.].; Includes bibliographical references and index.},
keywords={Human-computer interaction; System design},
isbn={0132398648}
}

 

interaccio persona-ordinador

La Interacció Persona-Ordinador (IPO) es pot definir breument com l’àrea de coneixement que estudia la interacció entre les persones i els ordinadors.

Una de les definicions més acceptades la va proposar a l’any 1996 el grup d’especial interès en Computer-Human Interaction (www.sigchi.org) de la Association for Computing Machinery (www.acm.org), i defineix la IPO com la disciplina relacionada amb el disseny, avaluació i implementació de sistemes interactius per a l’ús d’humans, i amb l’estudi dels aspectes i fenòmens amb què està relacionada.

Altres autors, com Terry Winograd, defineixen la IPO com la disciplina que s’ocupa no de l’estudi dels humans, ni tampoc de l’estudi de la tecnologia, sinó de l’espai que hi ha entre els dos.