Un personatge és la descripció d’un usuari arquetÃpic que pot servir com a guia en el procés de disseny. Es va desenvolupar com originalment com una tècnica d’ajuda al disseny i va ser proposada per Alan Cooper [Cooper 1999 ] en la seva aproximació al desenvolupament de sistemes que tenen en compte a l’usuari i que va anomenar Goal-directed design [Cooper 2003 ]. Un personatge es construeix amb precisió i rigor a partir de la informació quantitativa i qualitativa de la investigació d’usuaris: segmentació, perfilatge d’usuaris, observació, enquestes, entrevistes i focus groups. Per tant primer cal investigar els usuaris, analitzar les dades obtingudes i finalment modelar els usuaris en personatges. Es considera, d’aquesta manera, que un personatge és un model de l’usuari.
El terme original en anglès és persona, i en l’actualitat s’utilitza conjuntament amb personatge, perfil o usuari representatiu. La tècnica s’inspira en el mètode que utilitzen els actors per desenvolupar un personatge per aixà realitzar una actuació més realista, d’acord al paper que han de representar. De la mateixa manera, els personatges s’utilitzen per a que els dissenyadors i els desenvolupadors tinguin en compte als usuaris en les diferents etapes del procés de disseny i desenvolupament i, per tant, serveixen de recordatori de per a qui s’està dissenyant i ajuden a tenir en compte als usuaris en tot el procés de disseny i desenvolupament.
Per la seva banda, un escenari és la descripció d’un personatge en una situació d’us del sistema, amb uns objectius concrets [Rosson 2002 ]. Aquesta descripció inclou el context en el que te lloc l’acció i la seqüència d’accions que es realitzen. Les situacions concretes que es generen a partir d’aquests elements són de gran ajuda per explorar idees i considerar decisions de disseny.
Els escenaris són una eina que afavoreix fer hipòtesis sobre les situacions en els que trobaran els usuaris i les necessitats que tindran per portar a terme els seus objectius. No són per tant una forma de documentar les interaccions concretes d’un usuari sinó de posar de manifest el context d’ús i els objectius dels usuaris amb les seves motivacions. Per construir els escenaris cal també un seguit d’informació que, en part, és diferent a la que s’utilitza per la creació de personatges. Aquesta informació inclou els objectius i motivacions dels usuaris, les seves necessitats d’informació, les accions que poden portar a terme i les funcionalitats necessà ries per adreçar aquestes qüestions [Carroll 2000 ].
Human-computer interaction is the kind of discipline which is neither the study of humans, nor the study of technology, but rather the bridging between those two. So you always have to have one eye open to the question: what can the technology do? How can you build it? What are the possibilities? And one eye open to the question: what are people doing and how would this fit in? What would they do with it? If you lose sight of either of those, you fail to design well…. I think the challenge is to really keep knowledge of both the technology and the people playing off against each other in order to develop new things.
(Terry Winograd , 1994)
Aquesta cita del Terry Winograd està extreta del llibre Human-Computer Interaction de Jenny Preece. Del comentari de Winograd s’extreu una definició molt interessant de la Interacció Persona-Ordinador i posa en consideració el cicle de oportunitats i possibilitats de la tecnologia.
Moltes definicions de IPO acaben posant l’èmfasi bé en les persones o bé en la tecnologia. La definició de Winograd s’apropa a la IPO com la disciplina que s’ocupa no de l’estudi dels humans, ni tampoc de l’estudi de la tecnologia, sinó de l’espai que hi ha entre els dos. El mateix Winograd, en una altra part del text afirma
The name ‘human-computer interaction’ is in some ways a misnomer because it focuses on the fact that you have a person using a computer. The fact that the person is trying to do something means it’s really ‘human-work interaction’ with the computer as an intermediary. So I think for me the focus isn’t on interacting with the computer, but interacting through the computer.
Per altra banda, Winograd presenta el cercle d’oportunitats i possibilitats que ofereix tecnologia i que es directament proporcional al bon disseny. La relació de les persones amb la tecnologia és un procés dinà mic que es retroalimenta. A mesura que les persones demanen a la tecnologia que els proporcioni la possibilitat de fer coses noves, la tecnologia no només ofereix allò que se li demana, sinó que amplia les possibilitats del que es pot fer, oferint noves oportunitats. Aprofitar aquestes oportunitats fa que es puguin fer coses noves i això provoca que se li tornin a demanar noves necessitats. És un cercle virtuós que depen del disseny, si es dissenya be la tecnologia es retroalimenta afavorint a les persones.
Human-Computer Interaction no és el primer llibre sobre Interacció Persona-Ordinador però sà va ser el primer llibre de text amb una clara intenció pedagògica en l’à rea. El text va tenir molt impacte i molts cursos i assignatures el van agafar com a referència, com per exemple l’assignatura Interacció Humana amb els Ordinadors de la UOC . Tot i tenir els seus anys el text aguanta molt be el pas del temps i transmet els conceptes bà sics de manera rigorosa i ordenada. El llibre combina els conceptes teòrics amb entrevistes a autors i professionals de gran rellevà ncia en l’à rea.
integrations of human mind and interactive technologies not only to support but to reshape what humans do, think about, and feel about themselves and others in their social system
Roy Pea
El està ndard ISO 13407 Human-centred design process for interactive systems estableix una base comú pel disseny centrat en l’usuari i és una guia per incorporar-lo en el cicle de vida del desenvolupament d’aplicacions interactives i aixà obtenir productes millors i més usables.
Proposa un procés genèric per incloure les activitats centrades en les persones mitjançant un cicle de vida de desenvolupament i sense recollir tècniques o mètodes concrets.
L’està ndard proposa quatre principis bà sics pel disseny centrat en les persones:
Involucrar activament als usuaris i entendre els requisits dels usuaris i de les tasques a realitzar.
Una correspondència adequada entre les funcionalitats que proporciona la tecnologia i els usuaris
Iteració de solucions de disseny
Disseny pluridisciplinar
El principal cicle de treball del procés es està constituït per quatre activitats a realitzar (tal i com es mostra a la figura). Aquestes activitats són:
Especificació del context d’ús. Identificació de les persones que utilitzaran el producte, per a què el faran anar i sota quines condicions l’utilitzaran, és a dir, en quin context i on el faran servir.
Especificació de requeriments. Identificació de les necessitats i objectius dels usuaris, aixà com els requeriments d’ús del producte.
Creació i desenvolupament de solucions de disseny. A partir de la informació recollida a les dues etapes anteriors es porten a terme els dissenys. Depenent de cada cas, aquesta activitat es pot descompondre en diferents subetapes.
Avaluació dels dissenys. Aquesta és una de les parts més importants del procés, on els dissenys realitzats s’avaluen tenint en compte les persones que els hauran d’utilitzar, els requeriments i el context d’ús. L’avaluació pot incloure diferents activitats, on intervenen tant experts com usuaris.
Posts navigation