A OSX Leopard o Snow Leopard es pot forçar que una finestra de Finder mostri la ruta completa de la carpeta que s’està visualitzant.
Per activar la visualització de la ruta completa cal utilitzar el Terminal i executar:
defaults write com.apple.finder _FXShowPosixPathInTitle -bool YES
Per veure els efectes cal reiniciar el Finder amb cmd+option+esc o bé des del propi Terminal amb killall Finder
Per desfer aquests canvis i recuperar la visualització per defecte, des del Terminal cal executar:
defaults write com.apple.finder _FXShowPosixPathInTitle -bool NO
L’enginyeria del programari te en compte diferents aspectes del desenvolupament de sistemes com són, per exemple, la planificació, les especificacions del producte, les funcionalitats, la correcció i verificació, la seguretat, l’avaluació i testeig, els terminis del desenvolupament etc. i cada aspecte requereix de tècniques especÃfiques. L’avaluació de la usabilitat va un pas més enllà del testeig i avaluació de sistemes. Durant força temps, la usabilitat s’ha vist com un aspecte i, en ocasions, problema que ha de ser tractat en un moment concret. La usabilitat ha anat guanyant cada cop una major importà ncia i es pot integrar de manera transparent en les principals activitats del procés de desenvolupament: planificació, anà lisi, disseny, avaluació.
Contrà riament al que alguns puguin pensar, la usabilitat no només tracta de l’aparença de la interfÃcie d’usuari sino que la usabilitat s’ocupa de com el sistema interactua amb l’usuari. Aixà doncs, l’avaluació de la usabilitat comprova que el sistema o producte fa allò que ha de fer, però del que s’ocupa principalment es de comprovar si el producte permet als usuaris fer allò que volen o necessiten fer. Es important tenir en compte que les interaccions no es dissenyen només quan es construeix la interfÃcie sinó que es comencen a dissenyar quan es defineix y desenvolupa el sistema.
El procés de disseny centrat en l’usuari aplicat al desenvolupament de programari que inclou l’avaluació de la usabilitat, el coneixement dels usuaris i la recomanació i incorporació de millores també s’anomena ‘enginyeria de la usabilitat’. Es diu que la usabilitat és una enginyeria perquè segueix un procés on es mesura, analitza i compara de manera rigorosa amb dades obtingudes de l’observació i les interaccions dels usuaris. Els enginyers de la usabilitat s’ocupen de la millora tant de la usabilitat de les interfÃcies d’usuari com de la experiència dels usuaris amb els productes software.
Un article, una mica antic, pero que sumaritza de manera clara la relació entre usabilitat i enginyeria del programari és “Usability basics for software developers“.
@article{
title={{Usability basics for software developers}},
author={Ferr{\'e}, X. and Juristo, N. and Windl, H. and Constantine, L.},
journal={Software, IEEE},
volume={18},
number={1},
pages={22--29},
issn={0740-7459},
year={2001},
publisher={IEEE}
}
Amb el desconcert provocat pels darrers moviments de delicious.com, les eines de bookmarking s’han tornat a colocar en un segon plà (des de que va aparèixer del.icio.us que no estan al primer pla!). Ja havÃem fet una ullada a les bookmarking and social bookmarking tools i també a les open source bookmarking i social bookmarking tools. Ara, em fan arribar la següent referencia sobre una eina: Cohere
“Viewed through the lens of contemporary web tools, Cohere sits at the intersection of web annotation (e.g. Diigo; Sidewiki), social bookmarking (e.g. Delicious), and mindmapping (e.g. MindMeister; Bubbl), using data feeds and an API to expose content to other services.”
Sembla ser que actualment, tant Cohere com altres eines, fan molt emfasi en els aspectes socials (http://oro.open.ac.uk/19554/) més que en els aspectes informacionals (emmagatzematge, gestió i recuperació de la informació). En la entrada del blog de Dolors Reig, “El posible cierre de delicious: reflexiones sobre bookmarking y algunas alternativas“, sobre l’anunciat tancament de delicious.com, també es veu aquest émfasi, més en els aspectes socials que en els informacionals. Seguim pensant que moltes d’aquestes eines no s’adapten al comportament informacional dels usuaris, es molt fà cil guardar i és més complicat recuperar.
Com a darrer apunt, comentar que de cara la utilització d’eines de bookmarking en contextos educatius, cal tenir en compte el programa per a educadors que ofereix diigo i l’ús actual de mister wong, les dues amb un sistema prou senzill per donar-se d’alta, bastant allunyat del farragós sistema de delicious amb el yahoo sign-in
Wired publicà un article “IPad Gets The University Treatment This Fall” on esmenta que aquesta tardor serà la prova de foc del iPad en el context educatiu i concretament en el context universitari. L’article es breu però presenta una llista de les institucions educatives que han anunciat que portaran a terme algun tipus d’iniciativa.
Per suposat, la llista és US-cèntrica i, per tant, falten les universitats de la resta del mon que també utilitzaran el dispositiu aquest proper curs com, per exemple, la UOC.
M’agrada el comentari final en relació a l’accessibilitat de l’iPad.