La personalització persegueix uns objectius que en realitat són difÃcils d’aconseguir. Quan les necessitats de l’usuari són senzilles de descriure i de descobrir, i no canvien excessivament, llavors la personalització funciona. Per exemple és relativament senzill recomanar llibres en base als que es van comprar fa dues setmanes. No és tant senzill fer-ho si es considera un històric de compres de dos anys i la puntuació que l’usuari assigna als llibres que llegeix, i encara es complica més si es té en compte l’històric de compres d’altres usuaris similars i les puntuacions que han assignat als diferents llibres.
Aquest darrer aspecte, assignar i tenir en compte les puntuacions, constitueix un repte important. Els sistemes de rating o puntuació permeten que l’usuari valori un producte o servei i tenint en compte aquesta informació es recomanen nous productes o es personalitzen serveis. Si un producte es puntua a la baixa, el sistema de personalització pot considerar que aquell producte no interessa a l’usuari. No obstant, això pot ser un parany donat que l’usuari potser ha donat una puntuació baixa no tant perquè no li agradi el producte sinó perquè considera que no te la qualitat que hauria de tenir.
La relació de la personalització amb la facilitat d’ús i la experiència d’usuari no sempre ha estat fà cil [Nielsen 1998] . La personalització en cap cas garanteix una bona experiència d’usuari [Karat 2004]. En els darrers anys s’han construït sistemes de personalització que funcionen be, es a dir, presenten aquells productes, serveis i informacions adequats a les necessitats i preferències de l’usuari. No obstant, aquests sistemes han topat de front amb el fet que l’usuari no els volia utilitzar. La raó principal de la resistència dels usuaris als sistemes de personalització és la experiència que proporcionen. Molts sistemes resulten altament complicats per la quantitat de dades que demanen als usuaris o be pel poc control que li proporcionen (cal recordar que els usuaris volen tenir control, o al menys sensació de control, sobre la interacció). Un altre aspecte que frena la experiència d’usuari és la sensació que el sistema de personalització sap massa coses, sobre tot sap massa coses personals; amb la conseqüent sensació de pèrdua de control i de manca de confiança que això comporta. Per tant, al dissenyar continguts i serveis que incorporen sistemes de personalització aquests han d’incorporar tot allò que la IPO proporciona, i en especial aquells aspectes de la usabilitat, i la experiència d’usuari [Jameson 2006]. Un sistema de personalització ha d’assegurar que respon a les necessitats reals dels usuaris i la manera adecuada de fer-ho es amb el Disseny Centrat en l’Usuari [Karat 2003] [Kramer 2000].
Els sistemes de personalització encara han de recórrer força camà per fer front a aquests i d’altres reptes, com els que es presenten a continuació [Morville 2005]:
L’ambigüitat del llenguatge. L’abundà ncia de sinònims i antònims en el llenguatge provoca dificultats de record i precisió.
La paradoxa de l’usuari actiu. Construir un perfil d’usuari precÃs requereix temps. Tot i que aquest perfil beneficia directament als usuaris tant en temps com en utilitat, pocs tenen la paciència de proporcionar informació directa i la dedicació de fixar els parà metres i opcions.
L’ambigüitat del comportament. El comportament de l’usuari pot ser ambigu o incoherent i això cal tenir-ho en compte si es monitoritza i s’utilitza aquesta informació per construir el seu perfil d’usuari. Per exemple, en el historial de compra d’un usuari poden apareixer productes que ha comprat per regalar i que no són necessà riament els seus preferits.
La qüestió del temps. Construir un perfil d’usuari acurat requereix temps, molts cops la inversió en temps per construir el perfil supera la seva utilitat. Per altra banda, no només és necessari que el sistema de personalització conegui què vol l’usuari, també cal saber quan ho vol (i com ho vol).
L’evolució de les necessitats. La informació i productes que un usuari busca o necessita canvia al llarg del temps. Els sistemes de personalització han de saber sortir-se’n amb aquest canvi i fins i tot avançar el que seran les necessitats futures.
Privacitat. Cal trobar l’equilibri entre les dades personals que es recullen i emmagatzemen i els serveis personalitzats que s’ofereixen.
